TRACY LETTS – AGOST

L’AUTOR I LA SEVA OBRA:

 

Tracy Letts

Fill d’un actor i d’una coneguda autora de best-sellers, Tracy Letts (Tulsa, Oklahoma, 1965) és una de les veus joves més interessants de la dramatúrgia nord-americana contemporània. Agost, estrenada l’any 2007 a Chicago i a Nova York, li va suposar la consolidació definitiva com a autor: la peça va tenir un èxit immediat i es va veure reconeguda amb un Tony i el Premi Pulitzer a la millor peça teatral l’any 2008. La resta de la seva obra inclou peces com Killer Joe (1993, Bug (1996), Man From Nebraska (2003; obra finalista del Premi Pulitzer) i Superior Donuts (2008). Com a actor, ha treballat en sèries com The District i Prison Break.
Des de 2002 és membre de la Steppenwolf Theatre Company de Chicago on va estrenar Agost. Amb aquesta companyia ha participat com a actor en els següents muntatges: Betrayal, The Pillowman, Last of the Boys, The Pain and the Itch, The Dresser, Homebody/Kabul, The Drazzle, Glengarry Glen Ross (també a Dublín i Toronto), Three Days of Rain, Road to Nirvana, Picasso at the Lapin Agile i a la producció per a públic jove de The Glass Menagerie (1988). Aquesta temporada hi interpretarà Who’s Afraid of Virginia Woolf? d’Edward Albee, i Middletown de Will Eno.
FONT: http://www.tnc.cat/ca/agost-premsa

 L’OBRA (AGOST):

 

August. Osage County, estrenada a Chicago l’any 2007, ha estat saludada per la crítica americana amb adjectius ditiràmbics. Els crítics de Broadway l’han consagrat, en uns termes més propis dels historiadors, com la primera gran obra americana del segle XXI, o bé com l’obra dramàtica sorgida durant la primera dècada d’aquest mil·lenni que millor retrata la desintegració moral d’una família de l’Amèrica profunda, l’Amèrica que ha vist, de lluny, des del sofà de casa a Oklahoma, i intoxicada per la (des)informació, l’atac a les torres bessones i les guerres de George W. Bush.

Amb aquesta obra Tracy Letts (Tulsa, Oklahoma, 1965) ha triomfat a Broadway, i ha obtingut el Premi Pulitzer i el premi Tony a la millor obra. Això no significa que August. Osage County hagi estat manufacturat en el cultiu teatral de Nova York i explotat comercialment al Music Box Theatre de Broadway. Al contrari, és possible que una obra d’aquesta envergadura, de tres hores de durada i tretze actors, no hauria agafat el vol a Broadway, on cada vegada s’aposta menys per nous dramaturgs americans, si no hagués arribat com un producte acabat i contrastat pel públic del Steppenwolf Theatre Company de Chicago. Aquesta companyia d’Illinois, fundada l’any 1974, és avui un grup estable de 41 membres, del qual Tracy Letts forma part com a actor i dramaturg. Els companys de l’Steppenwolf va tenir la valentia de muntar una obra del seu autor resident que d’entrada només podia ser complicada de produir, sobretot a nivell escenogràfic. El mateix Letts ha reconegut que la primera posada en escena va ser fonamental per a l’èxit de la peça. «L’obra no hauria arribat mai a Broadway sense haver-la estrenada abans a Chicago», afirma Letts. Els productors de Nova York van poder assistir al producte acabat i van veure que l’obra tenia moltes possibilitats. Sigui qui sigui que la produeixi […], Agost sempre demanarà una gran producció, com la que ara ha fet el Teatre Nacional de Catalunya. «La primera vegada que ho vaig proposar als companys de la companyia», explica Letts, «ja els vaig advertir: és un muntatge gros. És una història que m’ha estat voltant pel cap durant anys. […]». El primer que crida l’atenció en llegir l’obra i també en assistir a la representació, és la complexitat escenogràfica. La casa de la família Weston és fonamental per transmetre l’atmosfera de la peça. «Quan vaig escriure la primera versió de l’obra», explica Letts, «la casa era més gran, hi havia més habitacions. Vaig treballar colze a colze amb la directora, Anna Shapiro, i l’escenògraf, Todd Rosenthal, i es van estar ben bé un any barallant-se amb aquella casa per trobar una solució fins que al final un dia em van venir a veure i em van dir: ‘Tracy, què és més important, les habitacions o la casa?’ Em venien a dir, pots conservar, si vols, totes aquestes diferents habitacions, anant d’un espai a un altre, però hauràs de sacrificar l’estructura de la casa. La meva resposta va ser dir-los que per a mi era més important conservar la casa, mantenir aquella estructura central a l’escenari. Això em va obligar a eliminar i reescriure parts de l’obra, però retrospectivament no trobo a faltar res del que em vaig carregar».

L’estrena posterior d’Agost a Londres, Viena, Buenos Aires i ara Barcelona, ha permès comprovar la universalitat d’aquesta obra, que aborda amb un humor descarnat les relacions familiars. Agost confirma el dictamen de Tolstói, que encetava Anna Karenina amb aquella famosa sentència que diu: «Totes les famílies felices són iguals. Les famílies desgraciades, en canvi, ho són cada una a la seva manera». I es podria dir que els Weston són infeliços de moltes maneres, perquè Tracy Letts hi ventila temes forts, com ara el suïcidi, el divorci, la pedofília, l’incest, l’adulteri, les addiccions, temes que cadascun d’ells pel seu compte ja donarien per a una obra de teatre amb el seu plantejament, nus i desenllaç. Tot plegat fa que les possibilitats d’identificació del públic amb els Westons siguin ben variades. En entrevistes diverses, actors que han participat en diferents produccions d’Agost han comentat com sovint han reconegut els seus propis pares i germans, la seva mateixa família, en l’obra que representaven. […] Agost no és una comèdia lleugera, i l’esforç emocional que demana als actors comporta un desgast. Amy Morton, que va obtenir una nominació al premi Tony pel seu paper a Agost com a Barbara, la germana gran dels Weston, manifestava en una entrevista que el seu personatge va ser per a ella físicament i psíquicament esgotador. […] El resultat és que els actors que van participar en la primera producció a Chicago i a Broadway van ser substituïts en la gira i en la producció londinenca.

Agost, que ara podem llegir en català gràcies a la magnífica traducció de Joan Sellent, ens parla de la força que té la veritat per sortir a la llum, i el dolor que infligeix en les persones quan aquesta veritat ha estat llargament segrestada i finalment emergeix amb tota la violència de les revelacions.

FONT: http://www.tnc.cat/ca/agost-premsa

LA REPRESENTACIÓ TEATRAL

Agost  Tracy Letts  Teatre Nacional de Catalunya Sala Gran  Del 25 de novembre de 2010 al 23 de gener de 2011

Traducció Joan Sellent Direcció Sergi Belbel Durada: Primera part: 1 h 20 minuts Entreacte (20 minuts) Segona part: 55 minuts Entreacte (20 minuts) Tercera part: 1 h 15 minuts

    Amb
    Jordi Banacolocha
    Abel Folk
    Montse German
    Maife Gil
    Anna Lizaran
    Almudena Lomba
    Òscar Molina
    Clara de Ramon
    Rosa Renom
    Albert Triola
    Manuel Veiga
    Carles Velat
    Emma Vilarasau


 Una comèdia àcida i punyent sobre la família en el segle XXI

Agost, de Tracy Letts (Tulsa, Oklahoma, 1965) arriba al TNC després d’haver obtingut un dels èxits més rotunds de l’escena de Broadway en aquests últims anys. Amb aquesta peça, Letts va assolir el Tony a la millor peça teatral i el prestigiós Premi Pulitzer l’any 2008. 

Per abordar els conflictes, les tensions, les disfuncions i els fantasmes d’una família actual de l’Amèrica profunda, Letts fica en una coctelera i hi barreja sàviament els ingredients més diversos de la tradició dramàtica nord-americana i occidental: combina l’amargor espessa d’un Eugene O’Neill amb l’humor més efervescent de la comèdia popular anglosaxona, i a estones fins i tot és com si Eduardo De Filippo s’hagués reencarnat en un dramaturg nord-americà del segle XXI.

La desaparició del pare en circumstàncies misterioses obliga els membres d’una família a retrobar-se a la casa paterna, a Oklahoma. Aquesta excepcionalitat desencadena un seguit de situacions que oscil·len constantment entre la farsa i el drama, puntejades per uns diàlegs d’un enginy i una energia tan intensos com la xafogor d’agost. Letts retrata tres generacions d’una família del midwest americà, personatges alhora singulars i propers, sota la influència de Violet, la matriarca, una dona tan delirant com políticament incorrecta.
FONT: http://www.tnc.cat/ca/agost