MְXIM GORKI – ELS BAIXOS FONS

L’AUTOR. ELS SEUS ORÍGENS:


Maksim Gorki


Maksim Gorki (en rus: Макси́м Го́рький), de vegades conegut en català com a Màxim Gorki, va ser el pseudònim utilitzat per Aleksei Maksímovitx Péixkov (en rus: Алексе́й Макси́мович Пе́шков), escriptor identificat amb el moviment revolucionari rus que va néixer el 16 de març de 1868 a Nijni Nóvgorod. Maksim Gorki va morir a Moscou, el 18 de juny de 1936.
Aleksei Péixkov va ser fill d'un tapisser que amb penes i treballs va millorar, al cap dels anys, la seva posició social. El noi de ben petit va començar a ocupar-se en oficis diversos fins a decidir-se a abandonar la llar familiar per fer la seva vida independent. En el transcurs de 18 anys, des de 1875 fins a 1893, el jove Gorki va treballar de pintor, d'ajudant de forner, de cambrer de vaixell, de ferroviari i fins i tot com a venedor de begudes.
Tota l'experiència acumulada al llarg de les seves aventures enriquiria més tard el bagatge temàtic de l'escriptor. De fet, les seves vivències i les de les persones amb qui va treballar i va conviure van donar vida als relats de les seves obres autobiogràfiques Infància, Entre els homes i Els meus intervius.
Una de les seves experiències, la seva permanència com a passant d'advocat, li va despertar el gust per la literatura i l'interès per la cultura. Des d'aleshores, la lectura esdevingué una activitat crucial en els seus dies, i més tard va donar vida a les seves primeres narracions: Makar-Txudra (1892) i Txelkaix (1895).
FONT: http://ca.wikipedia.org/wiki/Maksim_Gorki

L’AUTOR. LA SEVA OBRA:


L'obra de Maksim Gorki va créixer ràpidament. Pels volts de 1898, ja havia reunit la seva producció narrativa en dos volums. La seva persona era cada vegada més popular, els seus contes agradaven al públic i la seva fama va transcendir les fronteres i dur el seu nom per tot Europa.

Aleshores també les seves produccions teatrals Els petits burgesos i Els baixos fons van aconseguir l'èxit. Van ser dutes a escena el 1902 en el Teatre d'Arts de Moscou i més tard van recórrer els millors escenaris d'Europa. Aquestes obres de teatre van emprar innovadorament tècniques naturalistes estructurant una sèrie de trames paral·leles en les quals pràcticament tots els personatges tenien la mateixa importància.

En altres camps va seguir assolint noves fites. De la narrativa curta va passar a la llarga amb novel·les com Vàrenka Oléssova (1898), Fomà Gordéiev (1899) i Els tres (1900).

A Sant Petersburg va establir contacte amb destacats marxistes que el van motivar a girar la vista cap als problemes socials i el van convèncer de la conveniència del moviment revolucionari. També en la seva obra va reflectir la seva simpatia amb aquests ideals com ho mostren els seus drames El cant del petrel, Els estiuejants, Els fills del sol, Els enemics, Els bàrbars; la censura, tanmateix, va recaure sobre alguns d'ells. Va ser nomenat membre honorari de l'Acadèmia Imperial de Ciències, però el 1902 li va ser anul·lat el lloc a causa de divergències polítiques. Maksim Gorki, però, no estava disposat a cedir en els seus ideals i va seguir recolzant la Revolució Russa, suport que el duria a la presó.

El 1907 es va traslladar a Capri a causa d'uns greus problemes de salut; aquest mateix any i en aquest mateix lloc va escriure la seva obra més popular, La mare, en la qual relata l'evolució del pensament de la mare d'un obrer socialista així com l'entorn de la Rússia revolucionària. A l'illa italiana va formar un centre d'emigració revolucionària fins poc abans d'esclatar la Primera Guerra Mundial. Mentrestant, la seva fama anava en decadència i ell mateix sofria una crisi d'identitat influït per les idees de Tolstoi.

En esclatar la Revolució Russa el 1917, ell es trobava en la seva pàtria i va treballar activament en l'àmbit cultural fins al 1921, quan es va traslladar a Alemanya on va romandre tres anys.

Després va viure a Sorrento (Itàlia) i el 1928 va tornar a Rússia, on comença l'etapa de la seva obra que recolza el règim soviètic. Maksim Gorki va morir a Moscou, el 18 de juny de 1936.
FONT: http://ca.wikipedia.org/wiki/Maksim_Gorki

Continua llegint...

DAVID GREIG – L’ARQUITECTE

L’AUTOR I LA SEVA OBRA:

 

David Greig
(Edinburgh, 1969)


Viu a Nigèria fins als 12 anys i després, a Escòcia. Estudia teatre a la Universitat de Bristol i esdevé un reconegut autor i director de teatre.  Al llarg de la seva vida ha rebut encàrrecs del Royal Court Theatre,   el National Theatre i la Royal Shakespeare Company. Actualment és dramaturg del National Theater d’Escòcia.
El 1990 funda a Glasgow el Suspect Culture Theatre Group amb Graham Eatough. El 1992 estrena la seva primera obra a Glasgow, i des de llavors s’aferma com a dramaturg amb peces que seran produïdes arreu del món. Ha signat, entre d’altres, les adaptacions de Caligula, d’A. Camus (2003), Candide 2000 i When the Bulbul Stopped Singing, basada en un llibre de Raja Shehadeh. Ha escrit també per al públic infantil, amb peces com Dammy 306+Me (4 ever). Entre els seus textos propis convé mencionar Europe (1995), The Architect (1996), The Cosmonaut's Last Message To The Woman He Once Loved In The Former Soviet Union (1999), i San Diego (2003).
En els darrers anys ha signat una adaptació de Peter Pan (2010); Damascus I Dusinane (2007), The American Pilot (2005), Pyrenees (2005), San Diego (2003), Outlying Islands (2002) i Yellow Moon: The Ballad of Leila and Lee (2006).

FONT: http://www.teatrelliure.com/documents/temp1011/larquitecte_cat.pdf

L’OBRA (L’ARQUITECTE):


The Architect es va estrenar el 23 de febrer de 1996 al Traverse Theater d’Edinburgh, dirigida per Philip Howard, i interpretada per Alexander Morton (Leo Black), Tom Smith (Martin Black), Una McLean (Sheena Mackie), Morag Hood (Pauline Black), Ashley Jensen (Dorothy Black), Eric Barlow (Joe) I Paul Hickey (Billy).
L’obra va ser editada el 1996 per Methuen en un volum conjunt amb Europe, del mateix autor.

Leo Black és arquitecte i pare de família. És un arquitecte responsable i un pare responsable. Un bon arquitecte i un bon pare. Es preocupa pels seus i es preocupa per fer bé la seva feina. Vol fer les coses el millor possible, vol que tot surti bé. Ho ha projectat tot amb cura. Però les coses no són com ell esperava. Les coses no s’assemblen gens a allò que ell havia projectat. La seva família no és feliç i les seves cases no fan feliços a aquells que les habiten.
L’arquitecte és una obra sobre el fracàs. Sobre la irremeiable necessitat d’assumir el fracàs. El fracàs d’un projecte, d’una visió, d’una idea. El món, la realitat, la vida, erosiona les idees. De vegades les escup. O les perverteix, les traeix, les mata. Allò que funcionava sobre el plànol, no es sosté en el món real. Això és culpa de l’arquitecte? No. Així doncs, és culpa del món? No. Allò que fa més inquietant (i interessant) la peça de David Greig és l’absència de culpables. En algun moment s’ha comés un error irreparable i ningú en té la culpa. L’arquitecte és una tragèdia sense herois. Una tragèdia urbana i contemporània que ens diu: de vegades s’ha de tornar a començar. No importa la mida que tingui allò que haguem construït, no importa que ens ho estimem molt o poc o fins i tot que la idea, la punyetera idea que fundava el projecte fos bona. De vegades ens ho hem de carregar. De vegades hem de destruir per a tornar a construir. No hi ha reforma, no hi ha pacte. De vegades hem d’acceptar el fracàs.
Set personatges que es perden i es troben dins una ciutat. Urbanisme i família. Grans edificis. Petites obsessions. Confusió, desconcert, ansietat. Por, esperança, somnis. Una road-movie. Una farsa familiar. Una tragèdia no del tot “grega”. Un blues. Una cançó dels Smiths. Tot això és, per a mi, L’arquitecte.
Julio Manrique

FONT: http://www.teatrelliure.com/documents/temp1011/larquitecte_cat.pdf

 LA REPRESENTACIÓ TEATRAL:

 

 Teatre Lliure Montjuïc – del 12 de gener al 13 de febrer

L’arquitecte
de David Greig
direcció Julio Manrique

L’ascensió i la caiguda de Leo Black, un idealista i idolatrat arquitecte. Les
seves visions fabuloses s’esfondren alhora que la seva família quan topen amb
la crua realitat.

Estrena a l’Estat espanyol.
Julio Manrique és artista resident del Teatre Lliure


intèrprets
Marta Angelat Sheena Mackie / Pere Arquillué Leo Black / Pol López Insa
Billy / Lluïsa Mallol Pauline Black / Jordi Martínez Joe / Marc Rodríguez
Martin Black / Mar Ulldemolins Dorothy Black

FONT: http://www.teatrelliure.com/documents/temp1011/larquitecte_cat.pdf




Continua llegint...