Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1974) és director i dramaturg de la companyia FlyHard, i fundador i director de la sala de mateix nom de Barcelona. Ha escrit una trentena de textos teatrals, entre els quals destaquen Una història catalana (TNC, juny 2011), Dictadura-Transició-Democràcia (Teatre Lliure, 2010), Un home amb ulleres de pasta (Sala FlyHard, 2010), Sopar amb batalla (Versus Teatre, 2010), Julia Smells Like Teen Spirit (Festival Grec, 2009), La revolució (La Villarroel, 2009), Lena Woyzeck (Temporada Alta, 2008), La ruïna (La Villarroel, 2008), City/Simcity (Sala Beckett / Club Capitol, 2007), i Wolfenstein (AREAtangent / Versus Teatre, 2006).
Ha obtingut diversos premis.
FONT: http://www.teatrelliure.com/documents/temp1213/patria_cat.pdf
En Miquel és el primer candidat clarament independentista amb possibilitats reals d’aconseguir majoria a les pròximes eleccions a la presidència de Catalunya. El partit que es troba actualment al govern vol eliminar aquest inesperat i inoportú rival plantejant una jugada sorpresa i els detractors més ultres de la resta de l’estat el volen veure, literalment, mort. Tres dies abans de la jornada electoral, ell ha desaparegut. La seva assessora de campanya no sap on és. El seu fill no ho vol saber. La seva dona desitjaria no saber-ho. La policia investiga. La població està tensa. Si no aconsegueixen trobar-lo aviat, el país sencer pot esclatar.
Pàtria és la segona part de la trilogia de Jordi Casanovas sobre la identitat catalana, després d’Una història catalana (2011).
Fa mesos, potser anys, que vivim un autèntic malson social, econòmic i polític. És per això que no és descabellat pensar que potser sorgirà aviat un individu capaç de moure les masses emprenyades, indignades i cabrejades. La gent, a les cafeteries i als bars, diuen noms mentre prenen el cafè. Terribas. Guardiola. Barberà. Calçada. Qui sap si un d’ells o algú, a qui encara no coneixem, tindrà prou carisma per engrescar tot un poble. Potser tots ens sentirem representats per les seves paraules. Potser creurem que aquesta vegada sí. Potser tindrem la sensació que ens hi podríem jugar la vida, per ell, perquè ell se la jugaria per nosaltres. Potser estarem orgullosos de ser diferents de la resta del món. Potser ens sentirem dir que les coses estan canviant. Potser ens omplirem d’il·lusió. Però no crec que sapiguem mai del cert quins són els pensaments que passen pel cap d’aquest home. En què haurem de creure llavors, en una persona o en una idea? D’ara endavant, nosaltres també serem responsables del rumb qu prengui el nostre país.
Jordi Casanovas
FONT: http://www.teatrelliure.com/documents/temp1213/patria_cat.pdf
PÀTRIA
autoria i direcció Jordi Casanovas
TEATRE LLIURE DE GRÀCIA · del 18 d’octubre a l’11 de novembre
Marcel Borràs / Àlex Casanovas / Lluïsa Castell / Francesc Orella / Fermí Reixach / Rosa Vila
coproducció Teatre Lliure i EL CANAL - Centre d'Arts Escèniques Salt/Girona
durada aproximada primera part 1h. 25’ / pausa 15’ / segona part 45’
FONT: http://www.teatrelliure.com/cat/programa/temp1213/02patria1.htm
“Jordi Casanovas demostra, de nou, tenir ambició. Pàtria és una peça complexa que manté la tensió durant dues hores des del primer minut. La trama no té ni un moment de respir. Aquesta comèdia tràgica intenta fer un símil de com es destrueix una família senzillament feliç a canvi d’uns ideals socialment compromesos i emocionalment patriòtics. I de com la traïció apareix en el revers de la sinceritat. (···) Per moments, pot semblar que l’única voluntat és posar en escena una caricatura de la realitat. I Pàtria és molt més que això. Amb uns diàlegs simples, es descobreixen les contradiccions. (···) Es viu una situació quotidiana però no realista. Ara, la realitat se l’ha menjat.”
Jordi Bordes (El Punt/Avui)
FONT: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/584239-bona-nit-i-tapat.html
“Pregunta: Pàtria és un text favorable a l’independentisme? Sí. Pregunta: Pàtria és un text sobre l’independentisme? No. No és la premissa de fons que articula aquesta obra. Pregunta: Pàtria és un text polític? Depèn. (···) L’interessant és que la força que empeny aquest personatge a qüestionar el sistema es basa en una gran mentida, en una construcció mítica propiciada pel rancor d’una mare. Raventós (Francesc Orella) vol ser l’heroi que hauria pogut ser el seu pare. La seva energia prové d’una memòria històrica sense fonaments que s’alça, transcendent, per tapar un episodi de despit. Un líder manipulat. (···) Una proposta valenta en la seva lúcida decepció.”
Juan Carlos Olivares (ARA)
FONT: https://seg.ara.cat/premium/cultura/Patria-Casanovas-no-somiada_0_792520783.html
“Pàtria és un drama enaltidor d’un eventual triomf polític exposat amb una elementalitat innocent. L’absència de tota veu oposada a l’ideal sobiranista del líder de la història –Miquel Raventós (Francesc Orella), un periodista ‘indignat’ llançat a la política– omple el relat fins al capdamunt d’una ingenuïtat aclaparadora. Pàtria, però, és també una reflexió sobre el paper de la família al si de la col·lectivitat. (···) El que inquieta no és l’speech de Francesc Orella, magnífic, impecable al llarg de tot l’espectacle, sinó l’aplaudiment que provoca en el públic el seu crit escatològic, un eco del desprestigi de fons on potser s’està enfonsant la classe política catalana. Al costat d’Orella, Àlex Casanovas destaca especialment d’entre el grup de bons intèrprets que es fan ben mereixedors de l’ovació final, per càndida que pugui semblar: Lluïsa Castell, Rosa Vila, Fermí Reixach i Marcel Borràs. (···) El text tal vegada més ambiciós de Jordi Casanovas.”
Joan Anton Benach (La Vanguardia)
FONT: http://epaper.lavanguardia.com/epaper/viewer.aspx
“La peça té paral·lelismes amb l’actualitat però va molt més enllà de l’independentisme. (···) L’espectador és interpel·lat i participa en la reflexió de l’obra. Els intensos debats al final de la funció donen fe de l’interès suscitat per la proposta.”
César López Rosell (El Periódico)
FONT: http://epreader.elperiodico.com
- Més ressenyes crítiques sobre Pàtria: http://www.cervantesvirtual.com/bib_autor/buerovallejo/
Continua llegint...
