RAPORTS

GENER 2017

En la primera reunió de l'any, únicament, vàrem debatre sobre la peça que anirem a veure el 25 d'aquest mes: "En la solitud dels camps de cotó" del nostre "amic" Bernard-Marie Koltès (1948-1989).
Els que l'heu llegit ja ho sabeu i pel que no ho heu fet us ho dic, es una obra difícil que te moltes lectures, a cadascú li desperta uns sentiments i evocacions diferents i sobretot moltes preguntes.
En opinió de la Marta compara Koltès amb García Lorca i "En la solitud dels camps de cotó" amb "El público". Ambdós autors tenen trets similars en la seva biografia, ambdós homosexuals: la dicotomia entre el que senten i son, i el que els hi agradaria ser i sentir, la incomprensió (ull viu a l'època), la desesperació del poeta... Respecte a les dues obres son semblants en quant dibuixen un món on s'ha d'entrar sense reserves i deixar-se emportar per les sensacions...

FEBRER

En la reunió  es va parlar:

"En la solitud dels camps de cotó" que varem veure el mes passat al TNC. Ha agradat tant el text, com els intèrprets, l'escenografia  i la il·luminació, la posada en escena, magnífica, absolutament despullada, per tal de deixar que el text i les interpretacions es puguin gaudir plenament; els dos homes a sobre d'una plataforma fosca i basculant. No es tracta d'una representació en la que s'expliqui una història, que ho doni tot mastegat; necessita l'atenció i la imaginació del espectador, un text ple de metàfores, que desperta sensacions i emocions diferents a cada espectador. Una de les obres que ha anat molt bé llegir abans.

ABRIL

 A la reunió hem parlat de l'Ànec Salvatge, una obra que ha tingut unanimitat de crítica, a tothom li ha agradat.


I després d'això la Marta ens traçat el moment històric en què es desenvolupa l'obra que anirem a veure "Ricard III"

Mirarem  de fer-ne un petit resum perquè si es coneix la història tot es més entenedor.
Segons sembla en Shakespeare va "pintar" a Ricard III com un malvat quan de fet, no era ni millor, ni pitjor que la majoria de reis d'aquella època, però eren les acaballes de  les dinasties dels Lancaster i els York i començava la dels Tudor i aquest fet va propiciar que s'abonés amb el darrer monarca de la dinastia.

L'obra es desenvolupa entre els anys 1471 al 1485, s'inscriu dins la "Guerra de les Dues Roses" (1455-1485) dita així perquè l'escut dels Lancaster era una rosa roja i els York una rosa blanca.

Els Ducs de York tenen tres fills Eduard IV (*), George Duc de Clarence (**) i Ricard III Duc de Gloucester(***).
Per altre banda Enric VI (rei d'Anglaterra des de 1422 a 1466 i de 1970 a 1971) i Margaret d'Angou tenen un fill Eduard de Westminster, príncep de Gales  casat amb Lady Anne

Quan comença l'obra, trobem a Eduard IV(*) regnant, ja que  en la batalla de Tewkesbury, el 4 de maig de 1471, aquest aconsegueix la victòria i captura a Enric VI i el seu fill tancant-los a la Torre de Londres on els fa assassinar.

Però Eduard està malalt i poc abans de morir li demana al seu germà Ricard III(***) que cuidi dels seus fills. Quan Ricard arriba al poder mata ambdós nois (adolescents) amb l'excusa que son bastards.

El 1978 George Duc de Clarence (**) es decapitat per conspirar contra el seu germà el rei Ricard III.

Aquest es casa amb Lady Anne (vídua d'Eduard Princep de Gales)

La Marta destaca com interessants els següents passatges de la història:
Acte 1er.  -  Malediccions de la reina. Construcció del personatge el cinisme dels "a parts"
Acte 2on.- Eduard IV moribund vol reunir les cases de Lancaster i York
Acte 3er.- Mort dels parents de la reina d'on ve que els hi diguin bastards
Acte 4t.- Lord Buckingham li demana que contracte l'assassí.  I la escena de les reines.

MAIG

En la reunió d'ahir varem parlar exclusivament d'IVÀNOV.

Txèkhov no fa més que retratar la vida d'una petita ciutat russa de finals del segle XIX, una societat decadent sense grans objectius.
De la psicologia del protagonista, un home que en la seva joventut tenia ideals, empenta i ganes de canviar les coses i que mica en mica va perdent la il·lusió i es deixa endur per una angoixa vital. De les dues dones: Anna que deixa la seva família, la seva religió per casar-se amb ell, però que al cap de cinc anys ha perdut la fe amb el seu marit. Sahsa la noia jove que creu que podrà fer-lo canviar... La resta de personatges, cadascú amb la seva particularitat, un pensant amb els gran negocis que podria fer, l'altre amassant diners... però tots vivint "sense pena ni gloria" carregant a sobre amb un gran avorriment, on l'única distracció son les partides de cartes.
Us recordo que per aquesta obra, que anirem a veure el dia 24 de maig.

JUNY

Aquest dilluns vam fer la darrera reunió del nostre club de lectura i teatre.

En aquesta ocasió es va parlar de les dues obres que vam veure el mes de maig.

RICARD III: l'opinió general es que la primera part es va fer carregosa, i la segona va agradar molt. Fantàstic el treball  de Lluis Homar, malauradament no es pot dir el mateix d'alguns dels altres actors/actrius, sobretot la dicció i la impostació de la veu.

IVÀNOV: es va gaudir moltíssim d'aquesta representació, un gran muntatge, de l'Alex Rigola qui reflexa molt bé l'esperit dels personatges de Txèkhov, ajudat per l'equip habitual d'actors i amb la mínima escenografia del Max Glaenzel.
Bon estiu a tots i fins el setembre!!

SETEMBRE

En la reunió d'ahir varem fer la programació per la temporada.

OCTUBRE

Com sabeu aquest cop varem fer la reunió un cop vista l'obra, així que vam parlar de la lectura del llibre i de la representació de la mateixa: "La calavera de Connemara"
Un cop llegida l'obra, molts varem tenir una sensació d'un text lleuger. Al veure-la ens va agradar molt el treball dels actors, sobretot els dos protagonistes, en especial en Pol López, que tenia un paper molt difícil i el va resoldre d'una manera magnífica, també varem trobar molt encertada la posada en escena. Pel que toca al text va guanyar en consistència.
Marta ens va parlar de l'autor Martin McDonagh i de la seva obra influïda per el teatre de la crueltat de  Antonin Artaud.

NOVEMBRE
                                 
En la reunió vàrem comentarl'obra CALÍGULA de Camus que hem llegit i que anirem a veure.
Tots tenim al cap la història, o llegenda, d'aquest emperador: un tirà, cruel, boig, despietat... però el que ens ocupa es l'obra de Camus, que atenua tota la dolenteria i li atorga una lucidesa i intel·ligència que se li havia negat fins llavors, presenta un home que en mig de la seva bogeria parla del desig de claredat del esser humà, de la seva infelicitat. En front d'això, el món apareix com quelcom irracional, insatisfactori i absurd.

I es en aquest punt, quan en François ens va fer una classe magistral sobre Albert Camus, un dels escriptors que va estudiar amb profunditat. Ens va explicar la vida i el context en que va escriure aquesta obra, després de contemplar els horrors de la segona guerra mundial, establint paral·lelismes entre ambdues històries. Molt i molt interessant.

GENER 2018

En la reunió vam comentar la novel·la  Moby Dick de Melville ja que hem d'anar a veure una adaptació teatral al Goya.
Aquest cop, la majoria de nosaltres, no vam llegir el llibre, potser perquè les festes enreden una mica, potser perquè ens va fer "mandra" enfrontar-nos a la prosa del Sr. Melville. Tot i això la majoria estem familiaritzats amb la història del capità Ahab i la seva obsessió per matar a la balena blanca.
El documental que vaig enviar-vos en l'enllaç, situa molt bé el temps en que es desenvolupa la història, perquè era tant apreciada la grassa del catxalot, qui anava en els vaixells, com feien la cacera. També com en Melville va agafar el manuscrit del fets del enfonsament verídic de l'Essex com a base per la seva obra.
L'obra explica en part la cacera dels catxalots, però també i molt especialment l'obsessió malaltissa del capità per caçar la balena blanca que un temps abans  va ser la causant de perdre la cama.
Ara estem aspectants de veure com portaran a escena aquesta història.

FEBRER

En la reunió de dilluns varem comentar dos temes,  Moby Dick, que varem veure el mes passat i Sopa de Pollastre amb Ordi, llibre que havíem de llegir i obra que anirem a veure avui.

Moby Dick.-El text: tothom va estar d'acord en que era feixuc. Muntatge i escenografia: ens va agradar a tots. Interpretació d'en Pou: divisió d'opinions, deixant a banda el tour de force que representava l'actuació, en que vam estar tots d'acord; pel que fa estrictament a la interpretació, a uns els hi va agradar molt, altres no gaire, i uns quants gens, molts de nosaltres varem trobar que era una obra per lluïment de "l'estrella" i malauradament, tot dient-ho generosament, no va ser una de les seves millors actuacions.

Sopa de Pollastre amb Ordi.- Pel que fa a l'obra es la història del desencís d'una família d'activistes comunistes/socialistes, desenvolupada en tres dècades: comença el 1936 amb la victòria en la batalla de Cable Street que, malgrat la violència policial va suposar el començament del final del feixisme. I acaba al 1956 amb una derrota, la revolució d'Hongria i la repressió per part del exercit soviètic. A destacar el paper de la mare, puntal de la família i única que resta fidel als ideals revolucionaris.

Arnold Wesker autor de l'obra.- Era, junt amb John Arden, John Osborne, Harold Pinter... integrants del grup Angry Young Men (joves aïrats) autors que, com ell, van irrompre en l'escena teatral de la Gran Bretanya dels anys 50 amb textos realistes, crus i a la vegada tendres, carregats de consciència social.


MARÇ ANUL.LADA

ABRIL

En la reunió de dilluns, com que no havíem de llegir cap llibre, varem comentar les dues darreres obres que hem vist, i programar les obres per els mesos de maig i juny.

Sopa de Pollastre amb Ordi: La varem trobar excel·lent, tant el text (que ja vam debatre en la darrera reunió) com la posada amb escena i el treball dels actors i actrius, destacant la Marcia Cisteró  



Bull: Aquí ja va haver diferents opinions, uns els hi va agradar, altres la van trobar massa dura, altres la van trobar fluixeta... el que sí que tothom va trobar encertat es el paral·lelisme amb les corrides de toros.

Properes obres:
Degut que l'obra que volíem anar a veure al TNC "La importància de ser Frank" només la fan de dijous a diumenge i per la majoria de nosaltres, son dies que no ens va bé anar-hi per una o altre raó, la vam canviar per EDIP, i aprofitant que a partir del 20 de juny tornen a fer BODAS DE SANGRE a la Biblioteca, versió que va tenir molt èxit en el Grec/2017,  i que han tornat a programar.

MAIG  ANUL.LADA

JUNY

En la reunió d'ahir varem opinar sobre  Èdip, que en general va agradar, tant la interpretació, com l'escenografia senzilla i efectiva. A la majoria els va "sobrar" 15 minutets.

També vam comentar Bodas de Sangre, que anirem a veure el dia 27, i en general el treball de García Lorca.

En Bodas.. l'autor es va inspirar en un fet real ocorregut l'any 1928, que la premsa de l'època  va divulgar com "El Crimen de Níjar", i d'això va escriure una tragèdia rural, poètica i plena de mites.
Aquest succés també el va utilitzar Carmen de Burgos  (escriptora i periodista 1867-1932), per escriure "Puñal de Claveles", en la que l'escriptora finalitza l'obra amb la parella fugint junts. El podeu trobar a Google en PDF.
Fa 4 anys, Josefina Góngora,  neboda neta de Francisca Cañadas va escriure un llibre  explicant "la veritat" dels fets. Segons diu, Paquita i Francisco (Montes) eren cosins germans, es van criar junts i des de petits s'estimaven de veritat,  però en aquell temps i en aquelles terres, un casament entre una parella amb vincles de sang era tabú. Ella tenia la idea de quedar-se soltera, però per temes d'herència la família va organitzar un matrimoni de conveniència amb Casimiro. Quan Francisco  va assabentar-se  la va anar a buscar i van fugir junts. Però la mala fe de la gent del poble no va parar fins que van abatre a trets a Francisco.  Paquita no va tornar mai al Cortijo del Fraile, es va quedar  amb les seves nebodes tancada en vida entre quatre parets.

SETEMBRE


Ahir varem fer la primera reunió de la temporada, es l'ocasió de donar la benvinguda a nous i/o antics components del grup, revisar dia i hora de les reunions i també serveix per programar les obres que anirem a veure aquest any teatral 2018-2019.

Estem molt contents de tornar a comptar amb la nostra estimada Zulma.


La reunions d'aquesta temporada continuen el 2on dilluns de mes i retardem 30 minuts l'hora de la trobada, a 2/4 de 7 (18.30)

En quant a la programació, tot i que està feta i per evitar confusions no us l'envio, fins que en François no hagi parlat amb els teatres i puguem donar les dates exactes. També hi ha un problema amb una de les obres escollides... etc.   Tan aviat com ell les tingui faré el calendari.

Envio, com sempre, aquest mail amb adreça oberta, no crec que tingueu cap problema perquè els companys veiem la totalitat dels mails i d'aquesta manera si algú comenta alguna cosa i ho fa com "contestar a tots" tothom ho veu.


NOVEMBRE

En la reunió d'ahir, malauradament minsa de assistència però rica de contingut, vam parlar de l'obra que havíem llegit Àngels a Amèrica.

De fet ho vam fer de la primera part  S'Acosta el Mil·lenni tot i que nosaltres anirem a veure Perestroika, la continuació de la història, amb el mateixos protagonistes.

L' obra. Es desenvolupa a Nord-amèrica a finals del segle XX, en el mandat de Reagan, la pandèmia de sida s'estenia entre la incertesa, el desconeixement, i la estigmatització. Es jugaven les batalles ideològiques i religioses més aferrissades, els demòcrates i republicans es debatien per les urnes, però el conservadorisme ascendia imparable. Els gais començaven a sortir de l'armari i reclamaven  el seu lloc dins la societat i la cultura en una Amèrica reprimida i castradora.

El nostre resum. Palesa la intolerància imperant, on tot el que es diferent de les normes establertes, era motiu de exclusió social, la raça, la religió, la sexualitat. La política on el creixement de la ultradreta, malauradament tant vigent en l'actualitat, propiciava tota mena de normes excloents. De fet Roy Cohn, el protagonista amoral i cruel, va ser la mà dreta del senador McCarthy als cinquanta i conseller d'un jove multimilionari anomenat Donald Trump al setanta.  Cohn retrògrad, homosexual encobert i mesquí, quan descobreix que està malalt de sida declara: "jo no sóc homosexual, els homosexuals són perdedors". La frase resumeix l'homofòbia i el classisme de la dreta més conservadora.

DESEMBRE
ANUL.LADA





Continua llegint...