SAMUEL BECKETT – DIES FELIַÇOS

L’AUTOR I LA SEVA OBRA:


Samuel Beckett

(Dublín, 1906-París, 1989) Novelista y dramaturgo irlandés. Estudió en la Portora Royal School, una escuela protestante de clase media en el norte de Irlanda, y luego ingresó en el Trinity College de Dublín, donde obtuvo la licenciatura en lenguas románicas y posteriormente el doctorado. Trabajó también como profesor en París, donde escribió un ensayo crítico sobre Marcel Proust y conoció a su compatriota James Joyce, del cual fue traductor y a quien pronto le unió una fuerte amistad.

En 1930 regresó a Dublín como lector de francés de la universidad, pero abandonó el trabajo al año siguiente, tras lo cual viajó por Francia, Alemania e Italia, desempeñando todo tipo de trabajos para incrementar los insuficientes ingresos de la pensión anual que le enviaba su padre (cuya muerte, en 1933, supuso para el escritor una dura experiencia), hasta que en 1937 se estableció definitivamente en París.

En 1942, y después de haberse adherido a la Resistencia, tuvo que huir de la Gestapo para afincarse en el sur de Francia, que estaba libre de la ocupación alemana, donde escribió su novela Watt. Finalizada la contienda, se entregó de lleno a la escritura: terminó la trilogía novelística Molloy, Malone muere y El innombrable, y escribió dos piezas de teatro. Aunque utilizaba indistintamente el francés o el inglés como lenguas literarias, a partir de 1945 la mayoría de su producción está escrita en francés, y él mismo vertió sus obras al inglés.

La difícil tarea de encontrar editor no se resolvió hasta 1951, cuando su compañera, Suzanne Deschevaux-Dumesnil, que más tarde se convertiría en su esposa, encontró uno para Molloy. El éxito relativo de esta novela propició la publicación de otras, y en especial dio pie a la representación de Esperando a Godot en el teatro Babylone de París; el resonante éxito de crítica y público que obtuvo la obra le abrió las puertas de la fama.

Su ruptura con las técnicas tradicionales dramáticas y la nueva estética que proponía le acercaban al rumano E. Ionesco, y suscitó la etiqueta de «anti-teatro» o «teatro del absurdo«. Se trata de un teatro estático, sin acción ni trucos escénicos, con decorados desnudos, de carácter simbólico, personajes esquemáticos y diálogos apenas esbozados. Es la apoteosis de la soledad y la insignificancia humanas, sin el menor atisbo de esperanza.

Se considera en general que su obra maestra es Esperando a Godot (1953). La pieza se desarrolla en una carretera rural, sin más presencia que la de un árbol y dos vagabundos, Vladimir y Estragón, que esperan, un día tras otro, a un tal Godot, con quien al parecer han concertado una cita, sin que se sepa el motivo. Durante la espera dialogan interminablemente acerca de múltiples cuestiones, y divagan de una a otra, con deficientes niveles de comunicación.

En otra de sus piezas, Días felices (1963, escrita en inglés en 1961), lo impactante es su original puesta en escena: la cincuentona Winnie se halla enterrada prácticamente hasta el busto en una especie de promontorio. Habla y habla sin tregua, mientras su marido Willie, siempre cerca pero siempre ausente, se limita a emitir de vez en cuando, como réplica o asentimiento, un gruñido. Winnie repite a diario los mismos actos, recuenta las pertenencias de su bolso, siempre idénticas, y, sobre todo, recuerda las mismas cosas triviales e intrascendentes, pero que constituyen sus «días felices».

El teatro de Beckett adquiere tonos existencialistas, en su exploración de la radical soledad y el desamparo de la existencia humana y en la drástica reducción del argumento y los personajes a su mínima expresión, lo cual se refleja así mismo en su prosa, austera y disciplinada, aunque llena de un humor corrosivo. En el año 1969 fue galardonado con el Premio Nobel de Literatura.
FONT: http://www.biografiasyvidas.com/biografia/b/beckett.htm

LA SEVA OBRA:


Samuel Beckett 

Foxrock, Dublín, 13 d'abril de 1906 — París, 22 de desembre de 1989


Novel·lista i dramaturg irlandès.
D'origen burgès, estudià al Trinity College, de Dublín. L'any 1937 s'instal·là a París, i durant la guerra participà en la resistència. La seva obra, escrita en les llengües anglesa i francesa, fou guardonada el 1961 amb el premi Formentor i el 1969 amb el premi Nobel. És autor de les novel·les Murphy (1938), Molloy (1951), Malone meurt (1951), Watt (1953), L'innommable (1953), Comment c'est (1961), Imagination morte imaginez (1966), Ill Seen, Ill Said (1982), dels contes Le dépeupleur (1971), Compagnie (1980), de les obres teatrals En attendant Godot (1953), Fin de partie (1957), Happy Days (1960), Play (1963), Not I (1973), Rockbaby (1981) i d'altres peces curtes i texts radiofònics. L'any de la seva mort publicà l'assaig El món i el pantaló i, pòstumament, hom reedità la seva primera novel·la More pricks than Kics (1990), la qual, en vida, l'autor es negà que fos reeditada. L'obra de Beckett, de difícil adscripció estètica, es caracteritza per un despullament dels elements formals del teatre i de la narració i per una voluntat de penetració en la circumstància elemental de l'home. Les seves novel·les són la culminació del corrent antinovel·la, que té el seu precedent principal en James Joyce. Així, també, el seu teatre anuncia la mort dels ressorts tradicionals en escena, substituïts pel gest i per la paraula, ineficaços, de l'home lliurat a la liquidació de la seva consciència agònica.

FONT: http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0008585&BATE=Samuel%2520Beckett

 MÉS INFORMACIÓ:



L’OBRA I LA REPRESENTACIÓ:


Dies Feliços


Autor Samuel Beckett
Direcció Lurdes Barba
Amb:
Silvia Sabaté
Mingo Ràfols


Disseny d’il·luminació         Francesc Rodelles
Escenografia                      Jon Berrondo
Figurinisme                       Míriam Compte
Producció                           Francesc Rodelles
Maquillatge i perruqueria    Toni Santos
Regidora                            Lídia Heredia
Constructor                       Pau Gómez
Disseny gràfic
i disseny web                     Toni Sabaté
Fotografia                          David Ruano
Traducció                           Joaquim Mallofré
Una producció de Winnie Produccions

SINOPSI
Obra divertida i tràgica al mateix temps que ens ofereix una visió absurda sobre l’existència, posant l’accent en la condició humana, en els recursos que troba l’ésser humà per adaptar-se a tot, lluitar contra allò inevitable, contra l’avorriment, refusar la mort.
Winnie i Willie són la parella que trobem poblant aquest espai desèrtic, la seva relació és com la de tants matrimonis convencionals i burgesos, on la comunicació s’ha trencat i quan un –sobretot Winnie– necessita cridar l’atenció és per constatar que segueix existint i, sobretot, per exorcitzar el patiment que la pròpia existència suposa.
FONT: http://www.almeriateatre.com/dies.htm

Presentació
Dies feliços és una de les obres més representatives i més representades de Beckett, juntament amb Esperant Godot i Final de partida. De les tres és la darrera que va escriure, i és on més clarament s’observa l'absoluta sobrietat pel que fa als elements escènics que, en el seu afany de depuració, l’autor va voler imprimir als seus treballs de creació. Un espai obert i desèrtic poblat únicament per Willie, entaforat en un cau, i Winnie, enterrada fins a la cintura i que, amb una tenacitat indestructible, es dedica a omplir el temps amb un ritual d'inútils gestos quotidians i a imaginar que la seva vida és una successió de dies feliços. Una visió absurda sobre l’existència, posant l’accent en la condició humana, en els recursos que troba l’ésser humà per adaptar-se a tot, per lluitar contra allò inevitable.
Lurdes Barba
FONT: http://www.winnieproduccions.com/

MÉS INFORMACIÓ:




Continua llegint...