David Greig
(Edinburgh, 1969)
Viu a Nigèria fins als 12 anys i després, a Escòcia. Estudia teatre a la Universitat de Bristol i esdevé un reconegut autor i director de teatre. Al llarg de la seva vida ha rebut encàrrecs del Royal Court Theatre, el National Theatre i la Royal Shakespeare Company. Actualment és dramaturg del National Theater d’Escòcia.
El 1990 funda a Glasgow el Suspect Culture Theatre Group amb Graham Eatough. El 1992 estrena la seva primera obra a Glasgow, i des de llavors s’aferma com a dramaturg amb peces que seran produïdes arreu del món. Ha signat, entre d’altres, les adaptacions de Caligula, d’A. Camus (2003), Candide 2000 i When the Bulbul Stopped Singing, basada en un llibre de Raja Shehadeh. Ha escrit també per al públic infantil, amb peces com Dammy 306+Me (4 ever). Entre els seus textos propis convé mencionar Europe (1995), The Architect (1996), The Cosmonaut's Last Message To The Woman He Once Loved In The Former Soviet Union (1999), i San Diego (2003).
En els darrers anys ha signat una adaptació de Peter Pan (2010); Damascus I Dusinane (2007), The American Pilot (2005), Pyrenees (2005), San Diego (2003), Outlying Islands (2002) i Yellow Moon: The Ballad of Leila and Lee (2006).
FONT: http://www.teatrelliure.com/documents/temp1011/larquitecte_cat.pdf
The Architect es va estrenar el 23 de febrer de 1996 al Traverse Theater d’Edinburgh, dirigida per Philip Howard, i interpretada per Alexander Morton (Leo Black), Tom Smith (Martin Black), Una McLean (Sheena Mackie), Morag Hood (Pauline Black), Ashley Jensen (Dorothy Black), Eric Barlow (Joe) I Paul Hickey (Billy).
L’obra va ser editada el 1996 per Methuen en un volum conjunt amb Europe, del mateix autor.
Leo Black és arquitecte i pare de família. És un arquitecte responsable i un pare responsable. Un bon arquitecte i un bon pare. Es preocupa pels seus i es preocupa per fer bé la seva feina. Vol fer les coses el millor possible, vol que tot surti bé. Ho ha projectat tot amb cura. Però les coses no són com ell esperava. Les coses no s’assemblen gens a allò que ell havia projectat. La seva família no és feliç i les seves cases no fan feliços a aquells que les habiten.
L’arquitecte és una obra sobre el fracàs. Sobre la irremeiable necessitat d’assumir el fracàs. El fracàs d’un projecte, d’una visió, d’una idea. El món, la realitat, la vida, erosiona les idees. De vegades les escup. O les perverteix, les traeix, les mata. Allò que funcionava sobre el plànol, no es sosté en el món real. Això és culpa de l’arquitecte? No. Així doncs, és culpa del món? No. Allò que fa més inquietant (i interessant) la peça de David Greig és l’absència de culpables. En algun moment s’ha comés un error irreparable i ningú en té la culpa. L’arquitecte és una tragèdia sense herois. Una tragèdia urbana i contemporània que ens diu: de vegades s’ha de tornar a començar. No importa la mida que tingui allò que haguem construït, no importa que ens ho estimem molt o poc o fins i tot que la idea, la punyetera idea que fundava el projecte fos bona. De vegades ens ho hem de carregar. De vegades hem de destruir per a tornar a construir. No hi ha reforma, no hi ha pacte. De vegades hem d’acceptar el fracàs.
Set personatges que es perden i es troben dins una ciutat. Urbanisme i família. Grans edificis. Petites obsessions. Confusió, desconcert, ansietat. Por, esperança, somnis. Una road-movie. Una farsa familiar. Una tragèdia no del tot “grega”. Un blues. Una cançó dels Smiths. Tot això és, per a mi, L’arquitecte.
Julio Manrique
FONT: http://www.teatrelliure.com/documents/temp1011/larquitecte_cat.pdf
Teatre Lliure Montjuïc – del 12 de gener al 13 de febrer
L’arquitecte
de David Greig
direcció Julio Manrique
L’ascensió i la caiguda de Leo Black, un idealista i idolatrat arquitecte. Les
seves visions fabuloses s’esfondren alhora que la seva família quan topen amb
la crua realitat.
Estrena a l’Estat espanyol.
Julio Manrique és artista resident del Teatre Lliure
intèrprets
Marta Angelat Sheena Mackie / Pere Arquillué Leo Black / Pol López Insa
Billy / Lluïsa Mallol Pauline Black / Jordi Martínez Joe / Marc Rodríguez
Martin Black / Mar Ulldemolins Dorothy Black
FONT: http://www.teatrelliure.com/documents/temp1011/larquitecte_cat.pdf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada