THOMAS BERNHARD: Davant la jubilació
L'AUTOR I LA SEVA OBRA:
Thomas Bernhard nació en Heerlen (Países Bajos), el 9 o el 10 de febrero (no se sabe con certeza) de 1931 como hijo ilegítimo o natural de Herta Bernhard (1904-1950) y el carpintero Alois Zuckerstätter (1905-1940); quedó marcado por una infancia de grandes carencias económicas, afectivas y problemas de salud (fue un enfermo crónico durante casi toda su vida). Murió el 12 de febrero de 1989, en Austria, dejando tras de sí una obra considerable que incluye 19 novelas, 17 obras teatrales y otros tantos libros breves o autobiográficos. En su calidad de testigo de la historia reciente y de su país, Austria, al que le unía una relación de amor-odio amarga y descarnada, su saga autobiográfica --Die Ursache (El origen), Der Keller (El sótano), Der Atem (El aliento), Die Kälte (El frío) y Ein Kind (Un niño)-- aproxima a la realidad del ser humano doliente y hermético que analiza sin piedad el mundo que le ha tocado vivir. Ello lo convierte en un autor intenso, insoslayable, que hay que leer minuciosamente.
Bernhard pasó gran parte de su infancia con sus abuelos maternos en Viena y Seekirchen, Salzburgo (estado). El matrimonio de su madre (1936) con Emil Fabjan lo llevó a Traunstein, Alta Baviera. Tuvo un hermano que fue médico y le suministró material para su novela Verstörung (Trastorno) y su pieza teatral Der Ignorant und der Wahnsinnige (El ignorante y el demente).
El abuelo de Bernhard, el autor Johannes Freumbichler, fue fundamental en la formación del joven: lo encaminó hacia una educación artística, incluyendo una enseñanza musical que le marcó profundamente. Bernhard fue a la escuela elemental en Seekirchen y más tarde asistió al internado Nacional Socialista (1942-1945) / Católico (después de 1945) Johanneum, que abandonó asqueado en 1947 para trabajar de aprendiz con un comerciante.
Debido a una intratable enfermedad pulmonar, Bernhard estuvo recluido desde 1949 a 1951 en el sanatorio Grafenhof. Esa experiencia lo reconcilió con la vida:
Quería vivir, y todo lo demás no significaba nada. Vivir y vivir mi vida, como quisiera y tanto tiempo como quisiera. Entre dos caminos posibles, me había decidido esa noche, en el instante decisivo, por el camino de la vida. Si hubiera cedido un solo instante en esa voluntad mía, no hubiera vivido ni una hora. De mí dependía seguir respirando o no. El camino de la muerte hubiera sido fácil. El camino de la vida tiene igualmente la ventaja de la libre determinación. No lo perdí todo, seguí teniéndolo todo. (El Aliento, 1978)
Se preparó como músico y actor en el Mozarteum de Salzburgo (1955-1957). Después de eso comenzó su carrera como escritor. En 1970 recibió el Premio Georg Büchner de la Academia Alemana de Lengua y Literatura; en 1988 recibió también el Médicis. Al año siguiente, en 1989, falleció de paro cardiaco en su piso de Gmunden, Alta Austria, al cual se había trasladado en 1965. Su casa de Ohlsdorf es actualmente un museo; en él es curioso observar la presencia de cientos de pares de zapatos italianos de Bernhard, único rasgo de dandysmo que se permitió. En su última voluntad, Bernhard prohibió cualquier nueva puesta en escena de sus obras y la publicación de su obra inédita en Austria: siempre fue un antinacionalista furibundo, y entre todos detestó especialmente el nacionalismo austriaco. Su muerte fue anunciada sólo después del funeral. Está enterrado en el cementerio de Grinzing, en Viena.
LA SEVA OBRA:
Sovint titllat a Àustria de Nestbeschmutzer ('algú que embruta el seu propi niu') pels seus punts de vista crítics, Bernhard va ser molt aclamat a l'estranger.
El seu treball està molt marcat pel sentiment d'abandonament (en la seva infància i joventut) i per la seva malaltia incurable que li va fer veure la mort com l'essència última de l'existència. El seu treball solen ser característics monòlegs solitaris que expliquen, a un oient callat, les seves opinions sobre l'estat del món, sovint amb referència a una situació concreta. És una característica tant del seu teatre com de la prosa.
Els seus principals protagonistes, sovint són acadèmics o, com ell els anomena, Geistesmenschen, denuncien tot el que importa als austríacs en diatribes contra la "població estúpida" que està plena d'injúria. També ataca l'estat (sovint anomenat "catòlic nacionalsocialista"), i les institucions generalment respectades, el Burgtheater de Viena, i artistes de fama. El seu treball també s'ocupa contínuament de l'aïllament i l'autodestrucció de les persones que lluiten per una perfecció inabastable, perfecció que significaria estancament i, conseqüentment, la mort.
Moltes de les seves obres -sobretot Plaça dels Herois (1988)- van topar amb les crítiques de cercles conservadors, que afirmaven que tacaven la reputació d'Àustria. Plaça dels Herois, així com les altres obres que Bernhard va escriure en aquests anys es van representar en el Burgtheater de Viena, famós pel controvertit director Claus Peymann, que va ser criticat sovint per representar obres contemporànies en aquest temple de l'art. Fins i tot mort va causar pertorbació pels seus, com anomenava, "escrits pòstums sobre l'emigració", rebutjant-ne totes les publicacions i posades en escena del seu treball dins de les fronteres d'Àustria. La Fundació Internacional de Thomas Bernhard, establerta pel seu marmessor i mig germà, el Dr. Peter Fabjan, posteriorment n'ha fet excepcions, encara que l'empresa alemanya Suhrkamp segueix sent el seu editor principal.
Traduccions al català
Poesia
Nou salms. In hora mortis. Edició bilingüe. Traducció i epíleg de Ramon Farrés. Vic / Barcelona: Eumo / Cafè Central, 1995 ("Jardins de Samarcanda", 11).
Sota el ferro de la lluna. Edició bilingüe. Traducció de Ramon Farrés. Palma: Lleonard Muntaner, 2011.
Teatre
Minetti. Un retrat de l'artista vell. Traducció de Josep Murgades. Barcelona: Institut del Teatre, 1988.
La força del costum. Traducció de Feliu Formosa. València: Tres i Quatre, 1989.
A la meta. Traducció d'Eugeni Bou. Barcelona: Institut del Teatre, 1994.
Plaça dels Herois. Traducció de Feliu Formosa. Barcelona: Proa / TNC, 2000.
El comediant. Traducció de Bernat Puigtobella. Barcelona: Edicions 62, 2002.
Tres dramolette. Traducció d'Anna Soler Horta. Tarragona: Arola, 2007.
Senzillament complicat. Traducció d'Anna Soler Horta. Palma: Lleonard Muntaner editor, 2013.
El President. Traducció de Bernat Puigtobella. Tarragona: Arola Editors, 2014.
Narrativa i textos autobiogràfics
El nebot de Wittgenstein. Traducció de Josep Murgades. Barcelona: Empúries, 1985.
L'imitador de veus. Traducció de Josep Murgades. Barcelona: Empúries, 1985.
Trasbals. Traducció de Núria Roig. Barcelona: Ediciones B, 1989.
A les altures. Intent de salvació, bestieses. Traducció de Joan Fontcuberta i Gel. Barcelona: La Magrana / Edicions 62, 1990 ("Venècies", 26).
El malaguanyat. Traducció de Joan Fontcuberta i Gel. Barcelona: Proa, 1992 ("A tot vent", 300).
L'origen. Traducció de Clara Formosa Plans. Pollença: Edicions del Salobre, 2008.
El soterrani. Traducció de Clara Formosa Plans. Pollença: Edicions del Salobre, 2009.
Mestres antics. Traducció de Clara Formosa Plans. Barcelona: Còmplices Editorial, 2011.
L'alè. Traducció de Clara Formosa Plans. Pollença: El Gall Editor, 2012.
El fred. Traducció de Clara Formosa Plans. Pollença: El Gall Edito, 2012.
Un nen. Traducció de Clara Formosa Plans. Pollença: El Gall Editor, 2012.
Els meus premis. Traducció de Clara Formosa Plans. Pollença: El Gall Editor, 2014.[2]
Sí. Traducció de Clara Formosa Plans. Pollença: El Gall Editor, 2016.
L'imitador de veus. Traducció de Clara Formosa Plans. Pollença: El Gall Editor, 2017.
El nebot de Wittgenstein. Traducció de Raül Garrigasait. Barcelona: Fl
Traducciones al castellano
El imitador de voces, trad. Miguel Sáenz, Alfaguara, Madrid 1984
Teatro: El ignorante y el demente; La partida de caza; La fuerza de la costumbre, trad. Miguel Sáenz, Alfaguara, Madrid 1987
Ave Virgilio, trad. Miguel Sáenz, Península-Edicions 62 Barcelona 1988
En las alturas, trad. Miguel Sáenz, Anagrama, Barcelona 1992
Acontecimientos y relatos, trad. Miguel Sáenz, Alianza, Madrid 1997
In hora mortis/Bajo el hierro de la luna, trad. Miguel Sáenz, DVD ediciones, Barcelona 1998
Teatro: Una fiesta para Boris; En la meta; El teatrero, trad. Miguel Sáenz, Hiru, Hondarribia 1998
Plaza de los Héroes, trad. Miguel Sáenz, Hiru, Hondarribia 1998. También publicada bajo su título original: Heldenplatz, El cuenco de Plata, Buenos Aires, 2016.
Teatro: Ante la jubilación; Minetti; Ritter, Dene, Voss, trad. Miguel Sáenz, Hiru, Hondarribia 2000
El italiano. Fragmento, trad. Miguel Sáenz, Alianza, Madrid 2001
Teatro: El reformador del mundo; Las apariencias engañan; Simplemente complicado, trad. Miguel Sáenz, Hiru, Hondarribia 2001
Teatro: El Presidente; Los famosos; La paz reina en las cumbres, trad. Miguel Sáenz, Hiru, Hondarribia 2005
Ungenach, trad. Miguel Sáenz, Alianza, Madrid 2009
Midland en Stilfs, trad. Miguel Sáenz, Alianza Madrid 2009
La gorra, trad. Miguel Sáenz, Alianza, Madrid 2009
En la linde de los árboles, trad. Miguel Sáenz, Alianza, Madrid 2009
Así en la tierra como en el infierno , trad. Miguel Sáenz, La Uña Rota, Segovia 2010
Goethe se muere, trad. Miguel Sáenz, Alianza, Madrid 2012
FONT:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Thomas_Bernhard
* Wikimedia Commons alberga una categoría multimedia sobre Thomas Bernhard.* Entrevista a Thomas Bernhard en DDOOSS
L'OBRA I LA REPRESENTACIO:
Lliure Gràcia del 13 de gener al 5 de febrer 2019
Un text fonamental del dramaturg en llengua alemanya Thomas Bernhard basat en fets reals. El feixisme, revisitat per Krystian Lupa. A l'extrem de l'actualitat. Irreductible.
Premi de la Crítica de Barcelona 2016 al Millor Espectacle, a la Millor Actriu Principal per a Marta Angelat i al Millor Espai Sonor per a Roger Ábalos
Direcció
KRYSTIAN LUPA
Intèrprets
Marta Angelat Clara / Mercè Aránega Vera / Pep Cruz Rudolf
Traducció de l'alemany Eugeni Bou /
Escenografia i il·luminació Krystian Lupa /
Vestuari Piotr Skiba /
Vídeo i col·laboració artística Łukasz Twarkowski /
Espai sonor Roger Ábalos
ajudanta de direcció Paula Blanco / ajudant d'il·luminació Jordi Thomàs / ajudant de vídeo Martín Elena / intèrpret del polonès Xavier Farré / piano Blanca Soler / coordinació tècnica Titín Custey / regidora Maria Miralda / tècnic de llums Jordi Fuster / tècnic de so Manel Palahí / sastressa CarmePuigdevalliPlantéS / enregistrament vídeo Nanouk Films / ajudant de producció Sergi Gómez / producció executiva Macarena García / cap de producció Nati Sarriá / direcció de producció Josep Domènech
construcció d'escenografia Escenografia Moia s.l. / confecció de vestuari Sastreria Caireta Barcelona i Elisa Echegaray
coproducció Teatre Lliure i Temporada Alta - Festival de Tardor de Catalunya Girona/Salt
SINOPSI
Retrat bernhardià d'una família intoxicada pel nazisme; un ampli espectre de símptomes, una humanitat malalta i esguerrada.
Ja no es tracta d'una ideologia, d'un monstre històric, sinó d'una malaltia espiritual de la humanitat.
Tots els sentiments humans, valors i aspiracions estan infectades per aquest virus.
Ja no es tracta de l'absència de moralitat, de l'amputació del bé, sinó de la moralitat malalta i esguerrada, de la bondat falsificada.
La malaltia profunda de l'home contemporani que genera individus invàlids segons el diagnòstic de Thomas Bernhard.
Uns germans afectats pel virus de la mutació actual del nazisme, enclaustrats en una existència familiar falsificada, en una presó estreta i asfixiant creada i custodiada per ells mateixos, en què es respira l'odi, la por i la impossibilitat de ser feliç...
Kristian Lupa
FONT:
https://www.teatrelliure.com/ca/programacio/temporada-2016-2017/davant-la-jubilacio
