Edward Albee
Washington, 12 de març de 1928Dramaturg nord-americà. Abans de decidir la seva inclinació, treballà en oficis heterogenis i intentà la novel·la i la poesia. Les seves primeres obres suposaren una sàtira de la societat dels EUA feta sovint sota els mòduls del teatre de l'absurd i amb implicacions freudianes: The Zoo Story (1959), The American Dream (1961), etc. Després, bé que incorporant-hi alguna de les tècniques que havia emprat inicialment, s'acollí a la tradició nord-americana del drama psicològic: Who's afraid of Virginia Woolf? (1962), la més reeixida de la seva producció, d'intenció crítica i que obtingué ressò mundial, i A Delicate Balance (1966), on derivà cap al món dels complexos. Les últimes obres tenen un caràcter més experimental, hi domina la discursivitat i hi són omnipresents l'absurd i la mort: Seascape (1975), premi Pulitzer, Listening (1975) i The Lady from Dubuque (1979).
FONT: http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0001727&BATE=Edward%20Albee
Edward Franklin Albee (Ciudad de Washington, 12 de marzo de 1928). Escritor estadounidense, introdujo en buena parte a los EE. UU. en las nuevas tendencias dramáticas europeas de la segunda mitad del siglo XX, y en particular de las concepciones del teatro del absurdo. Recibió el premio Pulitzer de teatro en 1994.
La obra cumbre y más conocida de Albee es Who's afraid of Virginia Woolf? (1962; ¿Quién teme a Virginia Woolf?), obra que luego de gran éxito en los escenarios internacionales alcanzó popularidad gracias a su adaptación al cine en 1966.
FONT: http://es.wikipedia.org/wiki/Edward_Albee
Edward Franklin Albee (Washington DC 1928) és un dramaturg nord-americà. Dues de les seves primeres obres: The Zoo Story (La història del Zoo), Qui té por de Virginia Woof? van arribar a tenir un gran ressò internacional i encara avui no paren de representar-se.
La seva escriptura es considera sovint com un examen indiferent de la condició humana moderna. Els seus primers treballs reflecteixen un domini del Teatre de l'absurd, corrent que va trobar el seu punt culminant amb dramaturgs europeus com Jean Genet, Samuel Beckett o Eugène Ionesco. Més endavant va desenvolupar una teatralitat audaciosa amb diàlegs incisius que van ajudar a reinventar el teatre americà de la postguerra fins als primers anys 1960. La voluntat d'Albee en fer evolucionar la seva via, tal com es posa de manifest en produccions més tardanes, l'ha seguit diferenciant dels altres dramaturgs americans de la seva generació.
Darrerament, l'actor i director català Josep Maria Pou ha dut a l'escena una de les seves últimes creacions (2002), La cabra o qui és Sylvia?
FONT: http://ca.wikipedia.org/wiki/Edward_Albee
- Entrevista amb Edward Albee l’any 1966 (en anglès):
http://www.theparisreview.org/media/4350_ALBEE.pdf
...Un equilibri fràgil, delicat, per eludir el daltabaix...
...La fragilitat de l'entrega, del miratge continuat, la rigidesa de les conductes i la paràlisi conseqüentment inevitable que es deriva d'aquesta rigidesa i d'aquestes conductes.
...El paradís perdut que, de fet, mai es va perdre perquè mai no va existir.
La simulació per conjurar el costat fosc de la nostra raó i tornar a l'ordre, a la llum del dia... A l'ordre que oblida i permet seguir i construir un fràgil equilibri...
Edward Albee disecciona una classe mitjana acomodada d'ahir, d'avui... i de sempre... Tot un regne perquè res no canviï, tot i que, com va dir el poeta: 'Nosaltres, els d'abans, ja no som els mateixos'.
W. Burquetti
A Delicate Balance d’Edward Albee es va estrenar mundialment a Broadway el 1966, dirigit per Alan Schneider. [...]
El 1967, Albee va rebre el Premi Pulitzer de Teatre per aquesta peça, un guardó que li havia estat atorgat i vetat el 1962 per Who’s Afraid of Virginia Woolf?
Al 1973 la peça teatral es va convertir en pel·lícula dirigida per Tony Richardson. [...]
La versió que es representa al Teatre Lliure de Montjuic es va estrenar al
Teatre Municipal de Girona el 30 de setembre del 2011.
UN FRÀGIL EQUILIBRI
d' EDWARD ALBEE direcció MARIO GAS
intèrprets Mia Esteve / Pep Ferrer / Mercè Montalà / Rosa Novell / Rosa Renom / Albert Vidal
El punyent ocàs de dos matrimonis infeliços que dibuixa l’obra Who’s Afraid of Virginia Woolf? va fer rebre [a l’autor] moltes crítiques. Quan el Premi Pulitzer de teatre va votar Albee com a guanyador del guardó d’aquell any [el 1962], el comitè del Pulitzer no va acatar la decisió perquè l’obra no representava una visió ‘saludable’ de l’estil de vida americà. Aquell any el Pulitzer de teatre va quedar desert i la meitat del jurat dels premis va renunciar com a protesta. [...]
El Comitè del Pulitzer finalment va premiar Albee el 1967 pel drama metafísic de saló A Delicate Balance. L’obra torna a tractar de dues parelles amb problemes, però modera el realisme aparent de Who’s Afraid of Virginia Woolf? amb un toc de teatre de l’absurd recuperat de les seves primeres peces. A Delicate Balance va anunciar la tècnica de moltes de les seves obres posteriors, en les quals apareixen situacions improbables, dispositius expressionistes o elements de fantasia barrejats amb personatges i diàlegs completament realistes.
FONT: http://www.teatrelliure.com/documents/temp1112/fragil_equilibri_cat.pdf
Continua llegint...
