JOSEP MARIA DE SAGARRA – VIDA PRIVADA

L’AUTOR I LA SEVA OBRA (RESUM):


Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961). Dramaturg, periodista, novel·lista, memorialista, traductor i, per damunt de tot, poeta.

La utilització d'una llengua viva i rica, l'ús de recursos retòrics d'una gran plasticitat, i sobretot, la intenció de distreure o commoure el lector o l'espectador, el connecten amb el públic i el lector popular i és recompensat amb èxits teatrals clamorosos, com La corona d'espines (1930), L'Hostal de la Glòria (1931), El Cafè de la Marina (1933) o La Rambla de les floristes (1935). En el camp de la poesia cal destacar Cançons de rem i de vela (1923), El comte Arnau (1928) i El poema de Nadal (1931). La novel·la Vida privada (1932) és considerada la novel·la emblemàtica de Barcelona.

Col·labora amb assiduïtat a la premsa i aplega algunes d'aquestes col·laboracions en dos volums: Cafè, copa i puro (1929) i L'aperititu (1937). El 1938 s'estableix a França on es dedica, fonamentalment, a la traducció de la Divina Comèdia.
El 1940, de retorn a Catalunya, s'incorpora a la vida literària clandestina i, amb l'ajut d'alguns mecenes, enllesteix la traducció de Dante, tradueix el teatre de Shakespeare i escriu unes amenes i extenses Memòries (1954). Una bona part de les seves obres es tradueixen a diverses llengües i algunes es duen al cinema i la televisió.
FONT: http://www.escriptors.cat/autors/sagarrajm/pagina.php?id_sec=2279

 L’AUTOR I LA SEVA OBRA:

 

 Josep Maria de Sagarra

Descendent d'una antiga família de la noblesa catalana i fill de l'historiador Ferran de Sagarra i de Siscar, féu el batxillerat al col·legi dels jesuïtes del carrer de Casp i la carrera de lleis a la Universitat de Barcelona. El 1916 ingressà a l'Instituto Diplomático y Consular, de Madrid, però, poc abans d'acabar-los, deixà els estudis per dedicar-se de ple a la literatura.
El 1914 ja havia publicat un Primer llibre de poemes; quatre anys després, estrenà la primera peça teatral: la Rondalla d'esparvers; el 1919 publicà la primera novel·la (Paulina Buxareu) i, gràcies a J.Ortega y Gasset, entrà en el periodisme professional (corresponsal a Berlín del diari madrileny El Sol). En conjunt, Sagarra és autor d'una obra extensa i variada. Una obra que, amb un estil ric, acolorit i precís, tradueix un vitalisme descordat i escèptic, que, en essència, barreja molts dels planteigs temàtics i tècnics del Modernisme amb d'altres d'estrictament populars o vuitcentistes o, al contrari, amb d'altres de noucentistes. Entre el 1920 i el 1936, recollí amb fidelitat algunes de les aspiracions més significatives d'una època, els feliços vint, que tendia al cosmopolitisme més brillant i esportiu, i les més entranyables d'una societat, la catalana, que cercava les seves formes més genuïnes d'emoció i de realització política. I, així, esdevingué un autèntic mite popular que, en molts d'aspectes, ocupà el lloc que havien deixat buit Frederic Soler, Verdaguer, Guimerà o Maragall. La part més important pertany al camp de la poesia i del teatre. Sagarra conreà el poema intimista, la cançó, la balada de tipus goethià, el cant o la sàtira polítiques i el poema narratiu de vastes proporcions, més pròxim a la novel·la que no pas a l'èpica. Entre les obres més importants, cal citar: Cançons d'abril i de novembre (1918), Cançons de taverna i d'oblit (1922), Cançons de rem i de vela (1923), Cançons de totes les hores (1925), El comte Arnau (1928), La rosa de cristall (1933) i Àncores i estrelles (1936). A destacar els poemes satírics de tema polític, apareguts en El Be Negre i no aplegats mai en volum. En el camp del teatre Sagarra conreà també una gran varietat de gèneres. Intervingué en la realització d'algunes de les revistes musicals més famoses del Paral·lel (Charivari, etc. ), estrenà comèdies, farses i sainets de costums (La Llúcia i la Ramoneta, 1928; Les llàgrimes de l'Angelina, 1928; La Rambla de les floristes, 1935), publicà tragèdies (Judit, 1929) i, sobretot, creà un model de poema dramàtic que recollia amb originalitat una bona part dels ingredients del drama, o la comèdia, de costums i de la cançó popular catalana: Marçal Prior (1926), La filla del Carmesí (1929), La corona d'espines (1930), L'Hostal de la Glòria (1931), El Cafè de la Marina (1933) i Reina (1935). Altrament, Sagarra col·laborà amb assiduïtat a la premsa (La Publicitat, Mirador) i aplegà algunes d'aquestes col·laboracions en dos volums: Cafè, copa i puro (1929) i L'aperitiu (1937; [1946?]). Publicà un bell llibre sobre Els ocells amics (1922), alguns contes i tres novel·les. Una de les novel·les, Vida privada (1932), constitueix una crònica meitat costumista, meitat proustiana, de la decadència de l'aristocràcia barcelonina. Entre el mes d'octubre del 1936 i el d'agost del 1940, residí a l'estranger.

El 1936, es casà amb Mercè Devesa i, entre aquesta data i el 1938, féu un llarg viatge de noces per les mars del sud, fruit del qual són dos llibres esplèndids: Entre l'equador i els tròpics (1938, però probablement del 1946) i La ruta blava (publicat, de primer, en versió castellana: 1942; pòstum, en versió original catalana: 1964). El 1938 s'establí a París i, en esclatar la guerra mundial, es traslladà successivament a Saint-Sulpice-la-Pointe, Prada i Banyuls de la Marenda, on es dedicà, fonamentalment, a la traducció de la Divina Comèdia. El 1940, de retorn a Catalunya, s'incorporà a la vida literària clandestina i, amb l'ajut d'alguns mecenes, enllestí la versió dantesca, traduí el teatre de Shakespeare i compongué el seu darrer poema narratiu: El poema de Montserrat (1950). Un poema ambiciós però d'execució desigual. D'aquests anys són també uns comentaris crítics sobre Verdaguer, reunits, pòstumament, en volum (Verdaguer, poeta de Catalunya, 1968). El 1946 començà de nou la seva activitat teatral i, més tard, la periodística. De primer, intentà de renovar a fons el seu repertori de models i, així, compongué alguns drames en prosa i d'inspiració existencialista que, malgrat l'interès, obtingueren poc ressò [...] .Després, fracassat aquest intent, tornà a un dels models més típics de la preguerra, el del poema dramàtic, i estrenà algunes de les seves obres més famoses: L'hereu i la forastera (1949), Les vinyes del Priorat (1950), L'alcova vermella (1952), etc. Finalment, conreà el drama burgès d'intenció religiosa (La ferida lluminosa, 1954; La paraula de foc, 1955) i adaptà amb vertadera fortuna algunes obres de Molière i Gogol': El senyor Perramon (1960) i El fiscal Requesens (1961).
L'activitat periodística, menys incisiva i brillant que la dels anys trenta, l'exercí en llengua castellana a Destino i a La Vanguardia Española [...] D'aquesta època, l'obra més important són unes saboroses i extenses Memòries (1954). Per diverses raons, de tipus més econòmic o literari que ideològic, Sagarra es distancià a poc a poc dels grups catalans de la resistència i començà a col·laborar amb els més o menys oficials. Així, fou conseller de la Sociedad General de Autores de España, a Madrid [...] Una bona part de les seves obres han estat traduïdes a diverses llengües i algunes han estat dutes al cinema (El Cafè de la Marina, La ferida lluminosa, La Rambla de les floristes, Vida privada).
FONT: http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0057732&BATE=Josep%2520Maria%2520de%2520Sagarra%2520i%2520de%2520Castellarnau

 L’OBRA (VIDA PRIVADA):


 Josep M. de Sagarra va escriure 'Vida privada' el 1932, ara fa setanta-cinc anys, i edicions Proa n'ha fet una edició commemorativa.
La reedició inclou un pròleg de Lluís Permanyer i un epíleg de Xavier Pla, que ressegueix la tortuosa història, accidentada i dissortada, de les edicions de la novel·la. Recupera un article del mes d'agost del 1932, escrit pel periodista Manuel Brunet, cap de redacció del diari La Publicitat i director del setmanari Mirador, titulat 'La novel·la que Josep Maria de Sagarra ha escrit aquest estiu'. El document aporta dades molt interessants sobre l'escriptura de 'Vida privada': Sagarra la va redactar en dos mesos, a la biblioteca de l'Ateneu Barcelonès: hi passava sis hores diàries, a vegades deu i tot. En va escriure 650 quartilles. L'escriptor tenia trenta-vuit anys i es trobava en un moment de maduresa personal i literària. Ja coneixia Mercè Devesa, amb qui temps després es va casar. Devesa va viure molt de prop el procés de 'Vida privada', perquè la va mecanografiar.
L'article de Brunet també aporta informació sobre la concepció argumental que té Sagarra de la novel·la. Per Sagarra, l'argument es fonamenta en una concepció biològica, amb un tronc central d'on surten tot de ramificacions. Una de les crítiques més reiterades fetes a 'Vida privada' fou de no tenir argument.
Xavier Pla descobreix que la primera edició de 'Vida privada', de l'octubre del 1932, porta el peu d'impremta de la Llibreria Catalònia, però és una edició a compte d'autor, en dos volums al preu de deu pessetes. Portava una faixa publicitària, que deia: 'Josep M. de Sagarra fa un comentari desinteressat dels aspectes més apassionants i més íntims d'una societat existent...' Però els tràgics esdeveniments històrics, la guerra i la dictadura, fan que 'Vida privada' sigui avui la novel·la d'una societat inexistent.
'Vida privada' fou durant tres dècades introbable, prohibida per la censura que la trobava escandalosa i catalanista. Han de passar trenta-tres anys perquè se'n faci una segona edició, quan Sagarra ja és mort.
Josep M. de Sagarra es va morir, prematurament, l'any 1961, i l'any següent es va morir Josep M. Cruzet, l'editor de Selecta, segell que li havia anat publicant les obres. La vídua Cruzet es va negar a publicar la novel·la (vegeu vídeo). També la censura franquista va impedir que l'editorial Aymà de Joan B. Cendrós la reedités. No va ser fins el 1965 que en va sortir una segona edició, si bé mutilada per la censura. Per acabar-ho d'adobar el poeta Joan Oliver, director editorial d'Aymà, va sotmetre el text a una correcció ultranormativa que va desfigurar la novel·la. Fins l'any 1983 Edicions Proa no la torna a publicar íntegra.
Per Lluís Permanyer, la novel·la té tres grans valors: el dels espais i locals que fa sortir Sagarra a la novel·la, tots ben coneguts de l'escriptor; la galeria de personatges que hi apareixen, tant per la descripció que en fa, com, sobretot, perquè es basen en personatges reals. D'aquí ve que Permanyer digui que és una novel·la en clau, i és aquest un dels aspectes que va moure més escàndol, juntament amb les escenes de caràcter eròtic i sexual i dels baixos fons. Finalment, Permanyer en destaca el llenguatge, ric, viu, autèntic, el parlar de Barcelona, adaptat a les classes socials que descriu. Sobre aquest punt, justament, Permanyer va comprar en una llibreria de vell, fa uns trenta anys, l'exemplar de 'Vida privada' que Sagarra havia dedicat a Pompeu Fabra. És profusament subratllat amb llapis. Diu el periodista: 'El mestre reconeixia el seu admirat poeta com a creador de llenguatge, amb independència del gènere que conreés.' No ho va veure així Joan Oliver unes quantes dècades després, que considerava que Sagarra escrivia malament.
FONT: http://www.vilaweb.cat/noticia/2602293/noticia.html

MÉS INFORMACIÓ:


LA REPRESENTACIÓ TEATRAL:



VIDA PRIVADA
De JOSEP MARIA DE SAGARRA
Adaptació lliure i direcció XAVIER ALBERTÍ
MONTJUÏC del 3 de novembre al 5 de desembre

Per a molts, la millor novel·la en llengua catalana de la primera meitat del segle xx. Per a Josep Pla,
una novel·la d’una gran modernitat europea. Per a Albertí, la culminació d’un procés de recuperació
del patrimoni cultural a través del vodevil català, el cuplet, la revista musical, el melodrama i el teatre
social del Paral·lel dels anys 20 i 30.

Xavier Albertí és Artista Resident del Teatre Lliure.

“Vida privada al costat de la realitat no passa de ser una modesta novel·la rosa.” (J. M. de Sagarra.)
"Vida privada és una crònica social d’excel·lent adjectivació, un llibre maliciós, pensat, ple d’interès, d’una normalitat europea inqüestionable." (Josep Pla, Retrats de passaport)


intèrprets
Pere Arquillué / Imma Colomer / Xavier Frau / Oriol Genís / Miquel Malirach / Àurea Márquez /
Alícia Pérez / Mont Plans / Alba Pujol / Xavier Pujolràs / Aina Sánchez / Toni Vallès / piano Efrem Garcia

Continua llegint...