PAU MIRÓ – ELS JUGADORS

L’AUTOR:

 

Pau Miró (Barcelona, 1974) és llicenciat en Art Dramàtic per l’Escola Superior d’Art Dramàtic Institut del Teatre (1999). Com a dramaturg, ha participant en diversos seminaris a la Sala Beckett, impartits per [..]. Entre el 1998 i el 1996 també ha fet d’actor, sota la direcció de [...] Com ha escriptor ha col·laborat en guions radiofònics i televisius.

Fundador de la companyia Menudos, formada per exalumnes de l’Institut del Teatre. En els últims anys ha estrenat:

2010    Pluja constant. Director. Teatre Villarroel.
2009     Girafes. Autor i director. Teatre Lliure, Festival GREC’09.
             Lleons. Autor i director. TNC, projecte T6.
2008     Búfals. Autor i director. Festival Temporada Alta.
             Enfermo imaginario. Coautor. Teatre Condal.
2007     Singapur. Autor i director. TNC, projecte del T6.
             Los persas: réquiem por un soldado. Dramatúrgia conjunta amb Calixto Bieito.
Ha rebut diversos premis i mencions.
FONT: http://www.teatrelliure.com/documents/temp1112/els_jugadors_cat.pdf

L’OBRA:

 

 Quatre homes que s’apropen als 60 anys.
Un barber, un enterramorts, un actor i un professor de matemàtiques.
En els fons són jugadors: ruletes, cartes, deutes, excessos, fracassos...
Unes vides de merda enfocades a aquelles mil·lèsimes de segon
en què cada carta que decideix una partida fa el tomb.
Cada personatge té la seva història,
gairebé podríem dir que cada personatge té un “conte” per explicar.
Entre els quatre, però, expliquen una història en comú:
Quatre homes que se senten desplaçats.
El món ha canviat i no l’entenen.
Han canviat els valors, les regles, i no troben el seu lloc.
Els diners han desaparegut i no tornen.
També les prerrogatives.
Els al·licients.
Descol·locats,
caminen arrossegant els peus,
semblen fantasmes
o cadàvers,
o somnàmbuls,
o sembla que estiguin en estat de coma...
o, si m’ho permeteu, sembla que tinguin un blanc..
(aquell moment en què l’actor/actriu és damunt l’escenari i s’oblida del text)
És com si aquests personatges haguessin oblidat el text
i estiguessin esperant que tornés.
Han perdut el pols amb el món,
i només tenen una manera de recuperar-lo,
potser massa arriscada,
segurament massa perillosa.
I esbojarrada.
I també desesperada.
Al cap i a la fi,
però,
l’única manera.
El més probable és que no surti bé,
però qui sap?
Vermelles o negres, qui sap?

De tota manera, si hi ha alguna oportunitat de “guanyar una partida”,
és gràcies als quatre actors que expliquen aquesta història,
aquest conte ple de contes.
Els jugadors.

Pau MIró

FONT: http://www.teatrelliure.com/documents/temp1112/els_jugadors_cat.pdf

 LA REPRESENTACIÓ:

 

 En un pis antic, al voltant d’una taula, sota d’una làmpada, quatre homes, un barber, un enterramorts, un actor i un professor de matemàtiques juguen una partida de cartes. Aquest pis és un refugi on tots els fracassos són acceptats, permesos. El fracàs és la regla, no pas l’excepció. Els diners han desaparegut, també qualsevol possibilitat d’èxit personal. A punt de tocar fons, els quatre personatges decideixen a arriscar-se. En aquest moment el joc es torna perillós.

Pau Miró

ELS JUGADORS

autoria i direcció PAU MIRÓ

TEATRE LLIURE DE GRÀCIA · del 19 d'abril al 20 de maig i del 6 de juny a l'1 de juliol

intèrprets Andreu Benito el professor/ Jordi Boixaderas l’actor / Jordi Bosch l’enterramorts / Boris Ruiz el barber

coproducció Teatre Lliure i EL CANAL - Centre d'Arts Escèniques Salt/Girona

durada 1h. 20’ sense pausa

FONT: http://www.teatrelliure.com/documents/temp1112/els_jugadors_cat.pdf


 LA CRÍTICA HA DIT:

 

“L’obra és una de les millors comèdies que han corregut la cartellera. Esclar que compta amb un dels millors repartiments que puguem imaginar en el nostre teatre. Els jugadors és un goig de sensibilitat i una funció destinada a conrear el favor del públic. Que vostès en gaudeixin.”
Santi Fondevila (Time Out)

“Aquesta nit, quan he sortit del Lliure de Gràcia després de veure Els jugadors, he tingut la poc freqüent sensació d’haver assistit a l’estrena del que serà un clàssic. (···). Perquè aquesta obra de Pau Miró és, realment, excepcional. La direcció és mil·limetrada i els quatre actors (···) broden els seus personatges.”
 Andreu Gomila (Time Out)

 “Tres raons per veure Els jugadors, de Pau Miró, al Lliure de Gràcia: text, direcció i actors. (···) [Miró] creua quatre biografies mediocres amb la fantasia d’un musical de Las Vegas –amb el cançoner de Dean Martin– i l’adrenalina d’última oportunitat d’un projecte de vida que es podria titular Rufufú. (···) Un drama amb la superfície de paper d’estrassa i el fons de paper de vidre que treu el millor d’un afinat quartet protagonista.”
 Juan Carlos Olivares (Ara)

“Al Teatre de Salt va aplaudir amb entusiasme l’estrena d’Els jugadors, una comèdia escrita a contracorrent dels temps incerts que es viuen avui dia. (···) Poques vegades una obra de les dimensions discretes d Els jugadors –quatre intèrprets, 90 minuts– ha tingut el privilegi d’un repartiment tan brillant. Atesa la caiguda de les vendes, Benito, Boixaderas, Bosch i Ruiz són capaços de convertir la millor guía immobiliària en una gran tragèdia. Imagino com serà el seu triomf al Lliure quan s’instal·lin allà a l’abril.”
 Joan-Anton Benach (La Vanguardia)

“Un joc magnífic. Pau Miró teixeix un paral·lelisme estilitzat entre els jocs de taula i el gran joc, el de la vida. No hi més informació que la necessària, ni una voluntat de sobrietat excessiva; les cartes de cada jugador, per seguir amb el símil, es van revelant quan toca, ni abans ni després; els diàlegs queden compensats i la mesura zona natural. (···) El que s’apunta com a drama es torna comèdia i, al so d’una cançó, es converteix en musical. (···) I és que l’ombra del Rat Pack, dels Ocean’s Eleven i dels Reservoir Dogs plana de tant en tant sobre els actors i el públic.”
Begoña Barrena (El País)

FONT: http://www.teatrelliure.com/cat/programa/temp1112/30elsjugadors7.htm

 



Continua llegint...